dimecres, 17 de juny del 2009

Operació de E.C.P. Sant Pau

Aquestos últims dies de primavera, son arreu calurosos. L'estiu es a tocar, i ademés sons dies molt llargs òn les hores de sol també hi són perllongades. Jò amb aquest cap nou de trinca que m'han fet, els gaudeixo dia a dia, i no voldría que s'acabesin mai. El geranis del meu balcó em semblen magnìfics, el meu jardí de plastic maravellòs, i el dinar que faré dintre una estona, segur que será el millor menú des de fá molt temps. No, no es que hagi près Prozac a dojo, simplement estic re-
neixent d'un estatus on em veia cada dia abocada a la mes cruel de les incapacitats: la paralització de tots el membres inclòs el cervell. Es la Malaltía de Parkinson, que tinc desprès de 13 anys i mitg.
Fa només tres setmanes que m'han operat i l éscenari del fets i l'obra en sí, han canviat comple-
tament. Soc una altra dona, amb les mateixes ganes de viure que avans, però amb moltes més posibilitats de fer-les realitat. Aixó ha estat posible, gracies a un equip de metges del Hospital de la Santa Creu i de S. Pau, que ha rebut l'ajud de la Marató de TV3. Cal tenir en compte aquest detall, que ha fet posible el meu retorn efectíu al món dels mes afortunats: El de la gent normal.

dimarts, 16 de juny del 2009

El que em va dir la meva filla.

El que en va dir la meva filla, es una bona veritat sens dubte. Segons ella qualsevol tarat pot fer una crida, un comentari insolent, donar una opinió errònia sobre el que es veu i es víu. Cert. Hi segur que n'hi ha un munt d'aquestos bloggers. i que també fan molt mal a les persones que els seguei-
xen. Però no és més veritat que les persones que volen el mal per el mal, potser no trien aquest medi per dur a terme les seves maquinacions? No es veritat també que aquestos dolents de la pelí-
cula, prefereixen métodes mes directes i ràpids per fer el mal, que un blog com aquest que apenes llegeix ningú?
Jo per si de cas... i com que no porto cap mala intenció, ni vull el mal absolutament a ningú, aniré escribint que es el que més m'agrada, i si algú em llegeix bé i si nó també....

el que em va dir la meva filla.