dilluns, 6 de juliol del 2009

Estada a la Vall d'Aran

Com cada vegada que hi som convidats, hem gaudit de la fresqueta autóctona, i de la company;ia dels nostres cunyats Salvado i Antonieta, i tambe del Jordi i la M. Angels de S.Boi. Tres o quatre dies fent el turiste, visitant i fotografiant tots el poblets, les esglesies romàniqiues, fonts, museus, i sobretot natura. La Vall d’Aran es incompareble. Enguany que ha plogut dia sí i dia també. tota la primavera, es arreu tan verd i tant florit, que es un gust pasejar per les muntanyes i veure els colors de les mil flors difernts que s’hi troben. Les cascades d’aigua que baixen a cada vertent son abundoses i fan el murmuri caracteristic del rierols de l’alta muntanya. Un luxe per tots els sentits.
La alçada de Bagerge. l’ambient cosmopolita de Bossost, Arties i Baqueira el poblets artificials com Garòs, les increibles panoràmiques de Mont-Corbau i Vilac, els antiquìssims banys de Les, que es remonten al l’epoca dels romans., Valls plenes de bestiar, al peu del Aneto i del Montarto La solitudt dels antics cemintiris, de les cases velles i atrotinades, que encara perduren. Poesia pura, teixida per moltes histories present i pasades. i que confomen el tarannà de tot un poble. Paìs de abnegadats propassats, i generacions que has esdevingut gracies a ells, pròsperes , i orgulloses d’esser araneses. Vielha, la papital, presumeix de un esplèndit Palau de Gel on hi caben tots els esports d’hivern, que tenen lloc a pista cuberta, botigues ultra-especialitzades en material d’ski i d’après-ski. Multiculturalitat en els seveis...i això sí, ambient sorollòs de gran ciutat.

dimecres, 17 de juny del 2009

Operació de E.C.P. Sant Pau

Aquestos últims dies de primavera, son arreu calurosos. L'estiu es a tocar, i ademés sons dies molt llargs òn les hores de sol també hi són perllongades. Jò amb aquest cap nou de trinca que m'han fet, els gaudeixo dia a dia, i no voldría que s'acabesin mai. El geranis del meu balcó em semblen magnìfics, el meu jardí de plastic maravellòs, i el dinar que faré dintre una estona, segur que será el millor menú des de fá molt temps. No, no es que hagi près Prozac a dojo, simplement estic re-
neixent d'un estatus on em veia cada dia abocada a la mes cruel de les incapacitats: la paralització de tots el membres inclòs el cervell. Es la Malaltía de Parkinson, que tinc desprès de 13 anys i mitg.
Fa només tres setmanes que m'han operat i l éscenari del fets i l'obra en sí, han canviat comple-
tament. Soc una altra dona, amb les mateixes ganes de viure que avans, però amb moltes més posibilitats de fer-les realitat. Aixó ha estat posible, gracies a un equip de metges del Hospital de la Santa Creu i de S. Pau, que ha rebut l'ajud de la Marató de TV3. Cal tenir en compte aquest detall, que ha fet posible el meu retorn efectíu al món dels mes afortunats: El de la gent normal.

dimarts, 16 de juny del 2009

El que em va dir la meva filla.

El que en va dir la meva filla, es una bona veritat sens dubte. Segons ella qualsevol tarat pot fer una crida, un comentari insolent, donar una opinió errònia sobre el que es veu i es víu. Cert. Hi segur que n'hi ha un munt d'aquestos bloggers. i que també fan molt mal a les persones que els seguei-
xen. Però no és més veritat que les persones que volen el mal per el mal, potser no trien aquest medi per dur a terme les seves maquinacions? No es veritat també que aquestos dolents de la pelí-
cula, prefereixen métodes mes directes i ràpids per fer el mal, que un blog com aquest que apenes llegeix ningú?
Jo per si de cas... i com que no porto cap mala intenció, ni vull el mal absolutament a ningú, aniré escribint que es el que més m'agrada, i si algú em llegeix bé i si nó també....

el que em va dir la meva filla.

diumenge, 31 de maig del 2009

Operació de Estimulalció Celebral Profunda a S. Pau

Fà un mes just que no he escrit rès al bloc, i no es pas perque no tingui coses a dir ni experiencies estraordinàries qu'explicar. Però m'adono que aquest bloc que en un principi el vaig veure cridat a un exit de seguidors, ara el trovo aturat en un punt sense sortida, un bloc que ningú visite, que a ningú interesse (quasi cap comentari, com no sigui el meu propi) per cap dels articles expossats per la seva creadora la Muriel Rousselle. Ho sento moltìssim.. Trovaré segurament, un altre portal òn publicar les meves reflecxions de tot temps.....Aur Revoir!!!!

dimarts, 28 d’abril del 2009

JOC DE PARAULES

Un "devertimento" que pot ajudar a coneixer i reconéixer les pròpies virtuts o mancances

M ------maravellosa i metòdica R-----rebel i romàntica
U ùnica i universal O ordenada i optimisita
R riallera i raonabla U urbanita i unànim
I independent i inteligent S solidària i selectiva
E elocuent i emotiva S seria i sencilla
L literata i liberal E elegant i enrotllada
L
lingüista i lectora
L
laboriosa i legal
E
equilibrada i equidistant

dilluns, 20 d’abril del 2009

salutació a tots el membres de L'Atelier de Muriel et Suzanne

Hola a totes: He trovat una mica llarc tot el tems que hem estat sense Atelier de francés. I vosaltrles? Escric a aquestes ratlles, principalment per assajar aques bloc,, desconegut per mí.
Fins la tarda. MONTSE.